PASQUA RENOVADA - Oda a dues veus

RENOVADA PASQUA
.
I
Pare Claret: D'encà que te n'anares,
orfes vivim només d'enyor de tu,
de tu que antany la fe dels nostres pares
vetllares i aiares com ningú.
.
Sallent, la teva vila, és la primera
que sent aquest enyor, callant a crits,
tant de la teva veu missionera
com del treball perdut dels teus teixits.

.
Sort que de Fucimanya estant la Mare
vetlla per ekka, arrel de les arrels,
i que els teus fukks ckaretians encara
al seu i al tey servei resten fidelss,
.
Tot Catalunya la que vas recòrrer,
com nou Sant Pau sense sarró i a peu,
tant el teu nomrecorda i no l'esborra
que vol sentir de nou la teva veu.
.
La teva veu potent que ressonava
per pobles i ciutats, serres i valls,
fins que ascendires a la volta blava
plantant la creu al cim de Matagalls.
.
Endut per l'esperit de Pentecosta,
el foc que arreu calares de tan viu
com era, encara avui a sol de posta
manté sota les cendres el caliu.
.
T'enyora tamb´r Cuba, aquella terra
que tu evangelitzares de tot cor,
oh sant pastor que el bàcul no s'aferra,
sinò que es lliura al seu ramat a mort.
.
També t'enyora Espanya, no l'Espanya
esclavitzant dels temps imperials,
sinò la que es fa amiga, gens estranya,
i els pobles allibera de dogals.
.
Torna, Claret. Si Catalunya era
terra de missió, ho torna a ser.
però, si vens, de nova primavera
reverdirà fins l'erm més secaner.
.
Tu que amb la ploma als dits obrir sabies
aquell camí dret i segur del cel,
si véns, el reprendrem per noves vies,
però mirant al mateix nord amb zel.
.
Torna, Claret, per què no tornes? Ara
mo et sortirem a rebre com abans.
amb tàlems i estandarts, sinò amb la cara
de penitens i amb llums llagrimejants.
.
Mort a Fontfreda, de fa temps reposes
a Vic on el teu cos és venerat;
trenca el silenci de les fredes lloses
i ressuscita amb el Ressuscitat!
.
Volm sentir la teva veu més viva,
Però sense ressons de Sinaí,
aquella veu dolça i suau que arriba
al fons del cor com un airet diví.
.
Màrtir de Crist vivent, no ens cal palpar-les
les teves nadres com Tomàs ho féu:
que el teu silenci des del qual em parles
ens arrabassi com a folls de Déu.

.
.
II

.
Homes de poca fe! No tingueu por
Creieu en l'Esperit que hi ha en vosaltres,
i Aquell mateix que un dia va salvar
del risc la barca, tornarà a salvar-la.
.
Creieu en Ell, el Fill de Déu a ulls clucs;
només creien en Ell fareu miracles.
Jp bé hi vaig creure a totes, i era Ell
qui em feia el do sublim de la paraula.
.

Qui predicava i escrivia era Ell
servint-se d'aquest pobret miserable
tal com es va servir d'aquell pollí
qyan volgué franqueja la Ciutat Santa.
.
Era Ell el qui havent-me confiat
la missió apostòlica sagrada,
m'acompanyava sempre, dia i nit,
compartint pa i suors de sang i aigua.
.
I també el goig, el goig que no té preu
de veure com les més perdudes ànimes
es convertien a la fe de Crist
talment estels que en plena nit brillaven.
.
I foren tants i tants aquells estels,
que esconfonien amb les meves llàgrimes
d'agraïment al Pare d'Abraham
per la fillada immensa que em donava.
.
Sort que Maria no em deixava mai,
ni jo tampoc a ella, esclau i esclava;
de nit i dia l'invocava, infant
només segur a la falda de la Mare.
.
I anava esfullant roses pels camins,
denes, denes, i denes del rosari;
així fins els germans més errabunds,
es ben encaminaven per la flaire.
.
L'amor que m'abrusava era tan viu
que hauria convertit el món en flames
bufant als quatre vents de l'horitzó,
d?Europa a les Amèriques, a l'Àfrica...
.
Missioner de soca-rel, només
em posseïa el somni de Déu Pare;
quan veia que el seu REGNE A POC A POC
S'INTRODUía, com me n'alegrava!
.
Com m'alegrava sempre que per Ell
em perseguien i em calumniaven.
Quiin goig el de morir crucificat,
semblant al d'una mare quan infanta!
.
No us vaig deixar diners ni altres béns;
l'única herència meva carismàtiva:a:
l'alè missioner, aquell esperit
que amb l'Esperit pentecostal empalma.

..
Germans, germanes, fills i filles, com
us porto encara a tots dins les entranyes,
del bisbe Pere al més innominat,
mártirs com sou de la mateixa causa!
.
Quan pareu taula, convideu tothom,
no condemneu a fora el pobre Llàtzer;
ell sigui el príncep entre els comensals,
el Crist vivent, si no, no el combregàveu.
.
No tingueu por. Contnueu sembrant
la mateixa llavor, i amb abundància,
que l'Evangeli sempre dóna fruits
molt més enllà d'anyades disortades.
.
Sempre a l'aguait del Regne, ja són d'or
les messes que s'albiren, tan ufanes
que els segadors van esmolant la falç
i es veuen ja portant a coll les garbes.
.
Però no sembreu sols ni segueu sols,
no és vostra la collita, que és d'un altre;
sou membres de l'Església de Jesús,
i és Eññ el qui la guia i agermana.

.
Aquesta Església que com Ell el Fill
de Déu va fer, arreu ha d'encarnar-se
sense cap por de res ni de ningú,
sols amb la joia de les Benaurances.
.
Penseu que Catalunya era un país
meravellós, molt ric de fe i de pàtria;
la torxa que vaig rebre dels antics
és la que jo a vosaltres us passava.
.
És la mateixa torxa que després
prendreien Verdaguer, Torres i Bages
i tants i tants herois d'ahir i d'avui
que mai no us han deixat a l'estacada.
.

Jo des del cel, feliç i no feliç,
no faig sinò pregar i patir amb vosaltres,
mentre no deixo d'insuflar-vos mai
el goig humà i diví de l'esperança.
.
Vell sallentí, Claret i Clarà són
cognoms amb sol i lluna que em guiaren;
si el Llobregat, el méu mar Roig d'infant,
Moisés, us crido a travessar les aigües.
.
No tornaré, ja torno, ja he tornat
en cada germà meu que m'invocava.
Més que portar-me flors al mausoleu,
porteu-m'hi fruits de renovada Pasqua.

.
CLIMENT FORNER
Viver i Serrateix (Barcelona)