Tonet. Claret infant.
El P. Claret quan era petit era el Tonet de la Casa i del poble de Sallent. Li deien Tonet.
El Tonet abans del Dijous Sant preparava un grill de veces que portava a casa els seus avis del carrer de Sant Bernat. Allí els avis guardaven en un lloc fosc aquell grill de veces fins que arribava el Diojous sant. Aleshores el Tonet agafava aquella grillada blanca i la portava al Monument del Santíssim Sagrament a l'església parroquial.
El Tonet animava els seus companys. Quan algú li deia que no sabia fer una cosa, ell li responia: Si encara no ho ha provat... Prova-ho i ja veuràs com segurament ho sabràs fer.
El Tonet abans d'anar al Seminari va regalar al seu avi una imatge de la Mare de Déu. L'avi va decidir portar aquella imatge a la seva vinya, tot i que la seva esposa li feia veure el perill de perdre-la perquè algú se la podria emportar.
Així va ser. La imatge va desaparéixer de la vinya.
Quan els avis ho van comunicar al Tonet, aquest va respondre: No em sap greu. La imatge pot fer força bé a aquell que la tingui.
sábado, 27 de octubre de 2007
viernes, 26 de octubre de 2007
Primer Centenari 1807.1907
Prima centenaria
vota solvere
Secundam suscipere
placuit universis
(Joannes Postius)
***********
Miram-pueri-religionem
textilis operis-sollertiam-cum-sanctimonia-conjunctam
Vicensis-Alumni-Virgineum-Decus-Ingenio-Distinctum
Sacerdotis-Illum--Praesulis-Vigilantiam
Paatriarchae-Foecunditatem
Confessiris-Pontificis-Martyris-Fundatoris
Opera-Honestate
Missiomariis-Cordis-Mariae-Filiia-Curagentibus
ANTONI
Hispaniarum-Decus-Ecclesiae-Lumen
Christi-Apostole-Deiparae-Praeco
Populo-Clero-Praesulibus
Fave
Quibus-Exemplo-Praeis.
textilis operis-sollertiam-cum-sanctimonia-conjunctam
Vicensis-Alumni-Virgineum-Decus-Ingenio-Distinctum
Sacerdotis-Illum--Praesulis-Vigilantiam
Paatriarchae-Foecunditatem
Confessiris-Pontificis-Martyris-Fundatoris
Opera-Honestate
Missiomariis-Cordis-Mariae-Filiia-Curagentibus
ANTONI
Hispaniarum-Decus-Ecclesiae-Lumen
Christi-Apostole-Deiparae-Praeco
Populo-Clero-Praesulibus
Fave
Quibus-Exemplo-Praeis.
Joannes Postius , C.M.F.
Primer Centenario
(1807-2007)
Ilustración del Clero
2 diciembre 1907.
martes, 23 de octubre de 2007
Jaculatòria musicada per Mn. Lluis ROMEU
Sant Antoni Maria Claret, pregueu per nosaltres (3)
L'any de la Beatificació del P. Claret, 1934, dos claretians els Pares Pius Tamarit Pinyol i Lluís Berenguer Plans van anar a visitar Mn. Lluis Romeu, que estava greument malalt (a Vic) i li van demanar que musiqués una invocació al nou Beat Antoni Maria Claret.
.Mossen Romeu del llit estant va agafar el llapis i amb gran esforç va escriure les notes de la jaculatòria "Beat Antoni Claret, pregueu per nosaltres", que s'havia de repetir tres vegades, cada vegada en un to més alt. En sortir de la casa del malalt el P. Berenguer, tot content, deia: "Ho hem aconseguit. Potser serà l'última música que escriurà".
viernes, 19 de octubre de 2007
PASQUA RENOVADA - Oda a dues veus
RENOVADA PASQUA
.
I
Pare Claret: D'encà que te n'anares,
orfes vivim només d'enyor de tu,
de tu que antany la fe dels nostres pares
vetllares i aiares com ningú.
.
Sallent, la teva vila, és la primera
que sent aquest enyor, callant a crits,
tant de la teva veu missionera
com del treball perdut dels teus teixits.
.
Sort que de Fucimanya estant la Mare
vetlla per ekka, arrel de les arrels,
i que els teus fukks ckaretians encara
al seu i al tey servei resten fidelss,
.
Tot Catalunya la que vas recòrrer,
com nou Sant Pau sense sarró i a peu,
tant el teu nomrecorda i no l'esborra
que vol sentir de nou la teva veu.
.
La teva veu potent que ressonava
per pobles i ciutats, serres i valls,
fins que ascendires a la volta blava
plantant la creu al cim de Matagalls.
.
Endut per l'esperit de Pentecosta,
el foc que arreu calares de tan viu
com era, encara avui a sol de posta
manté sota les cendres el caliu.
.
T'enyora tamb´r Cuba, aquella terra
que tu evangelitzares de tot cor,
oh sant pastor que el bàcul no s'aferra,
sinò que es lliura al seu ramat a mort.
.
També t'enyora Espanya, no l'Espanya
esclavitzant dels temps imperials,
sinò la que es fa amiga, gens estranya,
i els pobles allibera de dogals.
.
Torna, Claret. Si Catalunya era
terra de missió, ho torna a ser.
però, si vens, de nova primavera
reverdirà fins l'erm més secaner.
.
Tu que amb la ploma als dits obrir sabies
aquell camí dret i segur del cel,
si véns, el reprendrem per noves vies,
però mirant al mateix nord amb zel.
.
Torna, Claret, per què no tornes? Ara
mo et sortirem a rebre com abans.
amb tàlems i estandarts, sinò amb la cara
de penitens i amb llums llagrimejants.
.
Mort a Fontfreda, de fa temps reposes
a Vic on el teu cos és venerat;
trenca el silenci de les fredes lloses
i ressuscita amb el Ressuscitat!
.
Volm sentir la teva veu més viva,
Però sense ressons de Sinaí,
aquella veu dolça i suau que arriba
al fons del cor com un airet diví.
.
Màrtir de Crist vivent, no ens cal palpar-les
les teves nadres com Tomàs ho féu:
que el teu silenci des del qual em parles
ens arrabassi com a folls de Déu.
.
.
II
.
Homes de poca fe! No tingueu por
Creieu en l'Esperit que hi ha en vosaltres,
i Aquell mateix que un dia va salvar
del risc la barca, tornarà a salvar-la.
.
Creieu en Ell, el Fill de Déu a ulls clucs;
només creien en Ell fareu miracles.
Jp bé hi vaig creure a totes, i era Ell
qui em feia el do sublim de la paraula.
.
Qui predicava i escrivia era Ell
servint-se d'aquest pobret miserable
tal com es va servir d'aquell pollí
qyan volgué franqueja la Ciutat Santa.
.
Era Ell el qui havent-me confiat
la missió apostòlica sagrada,
m'acompanyava sempre, dia i nit,
compartint pa i suors de sang i aigua.
.
I també el goig, el goig que no té preu
de veure com les més perdudes ànimes
es convertien a la fe de Crist
talment estels que en plena nit brillaven.
.
I foren tants i tants aquells estels,
que esconfonien amb les meves llàgrimes
d'agraïment al Pare d'Abraham
per la fillada immensa que em donava.
.
Sort que Maria no em deixava mai,
ni jo tampoc a ella, esclau i esclava;
de nit i dia l'invocava, infant
només segur a la falda de la Mare.
.
I anava esfullant roses pels camins,
denes, denes, i denes del rosari;
així fins els germans més errabunds,
es ben encaminaven per la flaire.
.
L'amor que m'abrusava era tan viu
que hauria convertit el món en flames
bufant als quatre vents de l'horitzó,
d?Europa a les Amèriques, a l'Àfrica...
.
Missioner de soca-rel, només
em posseïa el somni de Déu Pare;
quan veia que el seu REGNE A POC A POC
S'INTRODUía, com me n'alegrava!
.
Com m'alegrava sempre que per Ell
em perseguien i em calumniaven.
Quiin goig el de morir crucificat,
semblant al d'una mare quan infanta!
.
No us vaig deixar diners ni altres béns;
l'única herència meva carismàtiva:a:
l'alè missioner, aquell esperit
que amb l'Esperit pentecostal empalma.
..
Germans, germanes, fills i filles, com
us porto encara a tots dins les entranyes,
del bisbe Pere al més innominat,
mártirs com sou de la mateixa causa!
.
Quan pareu taula, convideu tothom,
no condemneu a fora el pobre Llàtzer;
ell sigui el príncep entre els comensals,
el Crist vivent, si no, no el combregàveu.
.
No tingueu por. Contnueu sembrant
la mateixa llavor, i amb abundància,
que l'Evangeli sempre dóna fruits
molt més enllà d'anyades disortades.
.
Sempre a l'aguait del Regne, ja són d'or
les messes que s'albiren, tan ufanes
que els segadors van esmolant la falç
i es veuen ja portant a coll les garbes.
.
Però no sembreu sols ni segueu sols,
no és vostra la collita, que és d'un altre;
sou membres de l'Església de Jesús,
i és Eññ el qui la guia i agermana.
.
Aquesta Església que com Ell el Fill
de Déu va fer, arreu ha d'encarnar-se
sense cap por de res ni de ningú,
sols amb la joia de les Benaurances.
.
Penseu que Catalunya era un país
meravellós, molt ric de fe i de pàtria;
la torxa que vaig rebre dels antics
és la que jo a vosaltres us passava.
.
És la mateixa torxa que després
prendreien Verdaguer, Torres i Bages
i tants i tants herois d'ahir i d'avui
que mai no us han deixat a l'estacada.
.
Jo des del cel, feliç i no feliç,
no faig sinò pregar i patir amb vosaltres,
mentre no deixo d'insuflar-vos mai
el goig humà i diví de l'esperança.
.
Vell sallentí, Claret i Clarà són
cognoms amb sol i lluna que em guiaren;
si el Llobregat, el méu mar Roig d'infant,
Moisés, us crido a travessar les aigües.
.
No tornaré, ja torno, ja he tornat
en cada germà meu que m'invocava.
Més que portar-me flors al mausoleu,
porteu-m'hi fruits de renovada Pasqua.
.
CLIMENT FORNER
Viver i Serrateix (Barcelona)
.
I
Pare Claret: D'encà que te n'anares,
orfes vivim només d'enyor de tu,
de tu que antany la fe dels nostres pares
vetllares i aiares com ningú.
.
Sallent, la teva vila, és la primera
que sent aquest enyor, callant a crits,
tant de la teva veu missionera
com del treball perdut dels teus teixits.
.
Sort que de Fucimanya estant la Mare
vetlla per ekka, arrel de les arrels,
i que els teus fukks ckaretians encara
al seu i al tey servei resten fidelss,
.
Tot Catalunya la que vas recòrrer,
com nou Sant Pau sense sarró i a peu,
tant el teu nomrecorda i no l'esborra
que vol sentir de nou la teva veu.
.
La teva veu potent que ressonava
per pobles i ciutats, serres i valls,
fins que ascendires a la volta blava
plantant la creu al cim de Matagalls.
.
Endut per l'esperit de Pentecosta,
el foc que arreu calares de tan viu
com era, encara avui a sol de posta
manté sota les cendres el caliu.
.
T'enyora tamb´r Cuba, aquella terra
que tu evangelitzares de tot cor,
oh sant pastor que el bàcul no s'aferra,
sinò que es lliura al seu ramat a mort.
.
També t'enyora Espanya, no l'Espanya
esclavitzant dels temps imperials,
sinò la que es fa amiga, gens estranya,
i els pobles allibera de dogals.
.
Torna, Claret. Si Catalunya era
terra de missió, ho torna a ser.
però, si vens, de nova primavera
reverdirà fins l'erm més secaner.
.
Tu que amb la ploma als dits obrir sabies
aquell camí dret i segur del cel,
si véns, el reprendrem per noves vies,
però mirant al mateix nord amb zel.
.
Torna, Claret, per què no tornes? Ara
mo et sortirem a rebre com abans.
amb tàlems i estandarts, sinò amb la cara
de penitens i amb llums llagrimejants.
.
Mort a Fontfreda, de fa temps reposes
a Vic on el teu cos és venerat;
trenca el silenci de les fredes lloses
i ressuscita amb el Ressuscitat!
.
Volm sentir la teva veu més viva,
Però sense ressons de Sinaí,
aquella veu dolça i suau que arriba
al fons del cor com un airet diví.
.
Màrtir de Crist vivent, no ens cal palpar-les
les teves nadres com Tomàs ho féu:
que el teu silenci des del qual em parles
ens arrabassi com a folls de Déu.
.
.
II
.
Homes de poca fe! No tingueu por
Creieu en l'Esperit que hi ha en vosaltres,
i Aquell mateix que un dia va salvar
del risc la barca, tornarà a salvar-la.
.
Creieu en Ell, el Fill de Déu a ulls clucs;
només creien en Ell fareu miracles.
Jp bé hi vaig creure a totes, i era Ell
qui em feia el do sublim de la paraula.
.
Qui predicava i escrivia era Ell
servint-se d'aquest pobret miserable
tal com es va servir d'aquell pollí
qyan volgué franqueja la Ciutat Santa.
.
Era Ell el qui havent-me confiat
la missió apostòlica sagrada,
m'acompanyava sempre, dia i nit,
compartint pa i suors de sang i aigua.
.
I també el goig, el goig que no té preu
de veure com les més perdudes ànimes
es convertien a la fe de Crist
talment estels que en plena nit brillaven.
.
I foren tants i tants aquells estels,
que esconfonien amb les meves llàgrimes
d'agraïment al Pare d'Abraham
per la fillada immensa que em donava.
.
Sort que Maria no em deixava mai,
ni jo tampoc a ella, esclau i esclava;
de nit i dia l'invocava, infant
només segur a la falda de la Mare.
.
I anava esfullant roses pels camins,
denes, denes, i denes del rosari;
així fins els germans més errabunds,
es ben encaminaven per la flaire.
.
L'amor que m'abrusava era tan viu
que hauria convertit el món en flames
bufant als quatre vents de l'horitzó,
d?Europa a les Amèriques, a l'Àfrica...
.
Missioner de soca-rel, només
em posseïa el somni de Déu Pare;
quan veia que el seu REGNE A POC A POC
S'INTRODUía, com me n'alegrava!
.
Com m'alegrava sempre que per Ell
em perseguien i em calumniaven.
Quiin goig el de morir crucificat,
semblant al d'una mare quan infanta!
.
No us vaig deixar diners ni altres béns;
l'única herència meva carismàtiva:a:
l'alè missioner, aquell esperit
que amb l'Esperit pentecostal empalma.
..
Germans, germanes, fills i filles, com
us porto encara a tots dins les entranyes,
del bisbe Pere al més innominat,
mártirs com sou de la mateixa causa!
.
Quan pareu taula, convideu tothom,
no condemneu a fora el pobre Llàtzer;
ell sigui el príncep entre els comensals,
el Crist vivent, si no, no el combregàveu.
.
No tingueu por. Contnueu sembrant
la mateixa llavor, i amb abundància,
que l'Evangeli sempre dóna fruits
molt més enllà d'anyades disortades.
.
Sempre a l'aguait del Regne, ja són d'or
les messes que s'albiren, tan ufanes
que els segadors van esmolant la falç
i es veuen ja portant a coll les garbes.
.
Però no sembreu sols ni segueu sols,
no és vostra la collita, que és d'un altre;
sou membres de l'Església de Jesús,
i és Eññ el qui la guia i agermana.
.
Aquesta Església que com Ell el Fill
de Déu va fer, arreu ha d'encarnar-se
sense cap por de res ni de ningú,
sols amb la joia de les Benaurances.
.
Penseu que Catalunya era un país
meravellós, molt ric de fe i de pàtria;
la torxa que vaig rebre dels antics
és la que jo a vosaltres us passava.
.
És la mateixa torxa que després
prendreien Verdaguer, Torres i Bages
i tants i tants herois d'ahir i d'avui
que mai no us han deixat a l'estacada.
.
Jo des del cel, feliç i no feliç,
no faig sinò pregar i patir amb vosaltres,
mentre no deixo d'insuflar-vos mai
el goig humà i diví de l'esperança.
.
Vell sallentí, Claret i Clarà són
cognoms amb sol i lluna que em guiaren;
si el Llobregat, el méu mar Roig d'infant,
Moisés, us crido a travessar les aigües.
.
No tornaré, ja torno, ja he tornat
en cada germà meu que m'invocava.
Més que portar-me flors al mausoleu,
porteu-m'hi fruits de renovada Pasqua.
.
CLIMENT FORNER
Viver i Serrateix (Barcelona)
lunes, 23 de abril de 2007
domingo, 15 de abril de 2007
Claret 1807 - Claret 2007
| Con motivo de este bicentenario se va a iniciar un año de gracia claretiano para todos y especialmente para la familia claretiana. |
Suscribirse a:
Entradas (Atom)